Introducció

Com a precedent de l’impacte de la tecnologia i, més concretament, de les TIC en disciplines classificades com a humanitats, podem veure l’any 2009, quan en la convenció de la Modern Language Association (MLA) va sorgir la idea de les humanitats digitals. Gairebé contemporàniament va néixer l’Office of Digital Humanities, impulsada per The National Endowment for the Humanities als Estats Units.

Què són les humanitats digitals? Com que es tracta d’una disciplina naixent, encara no hi ha un acord al respecte.

La literatura impresa i digital apunta en dues direccions: una de minimalista i una altra de maximalista. Segons la primera, les humanitats digitals consistirien en la simple aplicació i incorporació de la informàtica als estudis humanístics; segons la segona, serien un canvi de paradigma en la manera de pensar la cultura mateixa.

Jo parlaré i em centraré en la segona de les propostes.

Quin ha de ser el paper de la tecnologia? Si com a substitut de la ment o intel·ligència humana en aquestes disciplines o com a complement i millora qualitativa. Plantejaments d’autors com McGann justifiquen el paper de la tecnologia:

Una màquina pot “llegir” vint mil poemes i llançar resultats comparatius segons l’objectiu pels quals van ser sotmesos a “lectura”, però la màquina no genera idees noves ni pot suplir l’exercici de pensament i captació de valors, fets dels quals només són capaços la ment i l’esperit humà.

El nou context es presenta quan ajuntem ciència, tecnologia i humanitats: si la ciència diu què és possible fer i la tecnologia ho executa, les humanitats ajuden a descobrir el sentit i així es converteixen en orientació per a ciència i tècnica.

Ciències i humanitats tenen camps d’investigació i mètodes diferents que mútuament ajuden al tecnològic. Aquesta diversitat es presenta com a interdisciplinarietat i, a la vegada, com a complementarietat.

Hauríem de partir de la base que les TIC han impactat de manera evident i profunda en totes les disciplines, malgrat que en algun cas aquest impacte s’ha visualitzat menys, especialment en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. Si mirem el detall de com treballaven totes aquestes disciplines fa cinc o deu anys i com treballen ara, ràpidament veurem que aquesta transformació, tant en aspectes metodològics com conceptuals, està sofrint una molt profunda transformació.

De manera transversal podem destacar alguns aspectes que podem considerar troncals a moltes de les disciplines vinculades a les humanitats, com són:

  • El tractament d’imatges, tant estàtiques com en moviment, ofereix unes possibilitats enormes comparat amb el que coneixíem fins ara.
  • El tractament de les dades d’una manera massiva i la seva interpretació i visualització d’una manera entenedora per a tothom.
  • Participació i intervenció directa tant d’artistes com d’autors i investigadors en temes de difusió i disseminació de projectes i propostes, utilitzant les eines que tenim accessibles gràcies a la xarxa com poden ser els blogs, les webs temàtiques, les xarxes socials, les aplicacions mòbils, etc.
  • De la mateixa manera que la xarxa facilita que projectes que fins ara tenien un àmbit merament local passen a tenir una dimensió global, tots ja formem part d’aquesta gran àgora que és Internet.
  • Un altre aspecte que cal destacar també pel seu evident impacte, però que tot just està en les seves beceroles, són les eines de traducció automàtica. Això ens ha de permetre d’explorar molts continguts de la xarxa que fins ara ens eren inaccessibles per qüestions idiomàtiques.

M’agradaria, doncs, partint d’aquest primer esquema, proposar i treballar la proposta del què i com estan influint les TIC a les disciplines anomenades humanitats i, sobretot, fent especial incidència en l’art, la geografia i la història.