La mobilitat i les noves eines tecnològiques transformen o revolucionen les humanitats?
Introducció
Caldria començar aquest apartat situant i definint el concepte de mobilitat.
La xarxa cada cop deixa de tenir més protagonisme, per la seva universalització, i passa el protagonisme a l’aparell que s’hi connecta.
Què ens aporta de diferent el fenomen de la mobilitat respecte al que ens ofereix i ja ens oferia fa uns anys l’aparició de la xarxa de xarxes, Internet?
És cert que no hauria estat possible sense la consolidació d’una xarxa global que faciliti la interacció i faci de contenidor i repositori de quantitats ingents de continguts. La mobilitat, però, afegeix un aspecte molt més quantitatiu, ja que ajuda a universalitzar la capacitat d’accés a ciutadans que fins ara veien impossible d’accedir-hi. Aquesta incapacitat està marcada per tres aspectes clau:
- La impossibilitat d’accedir-hi per dificultats, bàsicament, de connectivitat. La xarxa física té unes barreres molt grans pel fet de necessitar grans inversions, sigui de companyies privades o de governs. Les primeres, per no tenir gens clar el retorn de la inversió; els segons, per no prioritzar aquestes inversions davant d’altres que consideren més urgents.
- El segon aspecte, no menys important que el primer, és la dificultat d’accedir-hi per capacitats o manca de competències de la majoria de ciutadans i ciutadanes. Els països més avançats en l’ús de les TIC han invertit molts anys i recursos en accions d’apropament i formació als ciutadans per tal que utilitzin al màxim les possibilitats que la tecnologia els oferia. Les dificultats d’aquestes accions es veien augmentades per la velocitat de les novetats i els canvis que experimentaven les eines que utilitzen les TIC. Hem entrat, doncs, en l’era de l’aprenentatge permanent.
- El tercer dels aspectes que cal tenir en compte per explicar la no-consolidació de les TIC per la majoria de la població han estat aspectes econòmics. La inversió contínua en artefactes necessaris per interactuar i treballar amb les TIC i la seva substitució en terminis increïblement curts –si ho comparem amb altres tecnologies que les han precedit– fa que a gran part de la població mundial li sigui impossible d’accedir-hi.
Què ha fet la mobilitat per trencar tots aquests topalls?
D’entrada, ha trencat la limitació que representava haver d’estar connectat a una xarxa física, per passar a facilitar la connexió a una xarxa virtual, abaratint de manera espectacular l’accés universal i rebaixant moltíssim les dificultats que es produeixen en zones difícilment accessibles o allunyades dels centres econòmics principals. Podríem dir que la mobilitat ha democratitzat l’accés i la connectivitat a la xarxa a molta part de la població mundial. Aquest accés més massiu fa, a la vegada, molt més atractiu el fet d’invertir econòmicament per part d’empreses i multinacionals en continguts en un espai on milions i milions de persones hi conviuen. Han millorat, doncs, tant qualitativament com quantitativament els seus continguts.
Pel que fa al segon dels aspectes que dificultaven la participació (les competències i la capacitat dels ciutadans), la mobilitat també ha aplanat el camí fent aplicacions i eines molt més intuïtives i senzilles d’utilitzar. Ja no calen grans coneixements per a interactuar de manera intensiva i eficaç amb les TIC. Els anomenats telèfons intel·ligents, les tauletes, els ordinadors portàtils i, cada cop amb més força, els dispositius «portables» o wearables creen unes aplicacions molt més a l’abast del públic en general, independentment del seu nivell d’estudis o estatus social. Aquí rau una de les principals claus de l’actual revolució de les TIC.
Dins del sector tecnològic, i més concretament de l’electrònica de consum, un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre’s i apagar-se. Una altra de les seves característiques és que permet la multitasca, per la qual cosa no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l’usuari.
Finalment, és rellevant com la mobilitat ha influït en l’aspecte econòmic, el darrer dels topalls abans esmentats. És evident que la baixada dels preus dels aparells tecnològics ha estat espectacular, sobretot si ho comparem amb les capacitats i potència d’aquests dispositius. De la mateixa manera que ha disminuït el seu preu, han augmentat les seves prestacions i capacitats. El que portem molts de nosaltres a sobre era impensable tan sols fa quatre o cinc anys, i no només pel seu cost.
No hem d’oblidar, però, que tot i la baixada de preus, la majoria de la població mundial té molta dificultat per adquirir aquests aparells, ja que el seu cost supera de molt les seves possibilitats econòmiques.
Com és, doncs, que en els anomenats països del «tercer món» és on s’està produint un esclat més gran en l’ús de la tecnologia mòbil?
La resposta és per l’evident utilitat que té per a ells. La tecnologia mòbil els està facilitant serveis bàsics com són l’atenció mèdica, les transaccions econòmiques, possibles oportunitats de negoci i, com és lògic, la comunicació, vital en persones i llocs de difícil accés. Moltes d’aquestes persones passen a prioritzar el fet de tenir un d’aquests aparells, buscant fins i tot fórmules imaginatives, com són compartir entre diverses persones o comunitats els equips, el préstec i, moltes vegades, embarcant-se a adquirir quelcom molt per sobre de les seves pròpies possibilitats.
Tal com hem anat veient, aquesta combinatòria entre xarxa i mobilitat ha fet replantejar tots els escenaris fins ara, diguem-ne, controlats per passar a obrir escenaris completament nous i que ofereixen noves visions i oportunitats també per a científics, per a artistes i, sobretot, per a ciutadans.
No és el mateix observar una obra d’art de manera estàtica, just davant de la mateixa, amb la necessitat de ser-hi, que el que ens ofereixen aquests nous dispositius. Noves aportacions i informacions sobre el mateix element, la presencialitat deixa de ser el més important i l’accés esdevé gairebé universal.
Aquestes noves possibilitats obliguen, però, a la creació de nous escenaris, i noves propostes en què els fins ara professionals i científics hauran de jugar nous papers i proposar noves experiències al voltant de les seves especialitats.
L’ús de dispositius mòbils ha evolucionat ràpidament, hem passat del text a les imatges, al vídeo, a la connexió les 24 hores. Segons Mary Meeker, la comunicació a través de la missatgeria mòbil és ara:
- Asíncrona encara que instantània.
- Expressiva però ràpida.
- Participativa però controlada per l’usuari.
- Informal però professional.
- Fàcil però productiva.
- Preferentment personal.
- Mòbil però distribuïda.
- Instantània però segura.
- Accessible i global.
- Simple però 24 × 7 × 365.
Quan parlem de noves experiències, no ho fem d’una manera gratuïta. S’està transformant el que fins ara era, en molts casos, un posicionament passiu davant la proposta, artística i científica, a la creació d’experiències al voltant de cada proposta. Les TIC ens obliguen a compaginar i vincular molts elements que fins ara semblaven estar totalment allunyats i, el que és més important, obliguen els seus professionals a passar la línia imaginària que fins ara havien creat les acadèmies, les escoles i les universitats. El camp de treball és molt més ampli i el concepte de transdisciplinarietat és cada cop més vigent.
Quan volem fer incidència en disciplines com la història i l’impacte que està tenint i tindran les TIC en el seu desenvolupament, sembla que parlem de fets totalment oposats i gairebé antagònics. Si ens posem a analitzar i valorar el que ha suposat la irrupció de les TIC i la transformació que ha provocat en aquesta disciplina, veiem que no estem parlant de possibilitats o propostes de futur, sinó que ja és més que evident la interrelació i la transformació que les TIC comporten en un àmbit com és la història.
Podem ressaltar alguns dels aspectes més rellevants en disciplines en les quals té gran rellevància el tractament de la informació i la documentació, moltes vegades estretament lligades a la recerca històrica.
El fet de digitalitzar la documentació i bona part de la informació permet, en primer lloc, una preservació d’aquesta informació, independentment del seu suport analògic. Al mateix temps, facilita als investigadors i als ciutadans consultar aquesta documentació des de llocs remots, socialitzant així la possibilitat de conèixer i treballar tots aquests documents que abans estaven només a l’abats d’uns pocs privilegiats. La necessitat de preservació de la documentació en unes condicions molt específiques fa que es concentri a espais habilitats per acomplir aquests requisits, provocant, al mateix temps, l’accés universal per part de la majoria de ciutadans. La digitalització socialitza el coneixement com, fins ara, cap altra tecnologia havia aconseguit.
Cal destacar eines com els OCR, o reconeixement òptic de caràcters. És una aplicació que identifica automàticament símbols o caràcters que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge, per emmagatzemar-ho en forma de dades, amb les quals podrem interaccionar amb un programa d’edició de text o similars. Ens permet de fer un tractament de la informació de documents en format físic, millorant així les seves possibilitats d’estudi i difusió.
Representacions simulades
Possibilitat de fer simulacions digitals que ens permeten de conèixer com eren moltes de les coses que no podem reconstruir, per impediments econòmics o materials.
Propostes de realitat augmentada (RA) que ens permeten de conèixer fets històrics i que per a molts de nosaltres han passat desapercebuts. La realitat augmentada permet als usuaris d’interactuar de manera senzilla i en temps real amb capes d’informació que poden agregar-se. La realitat augmentada deixa veure a l’usuari el món real al seu voltant i augmenta la visió que aquest té del seu entorn mitjançant la superposició o composició dels objectes virtuals tridimensionals, àudio, vídeo, textos, imatges i, en general, tot tipus d’informació multimèdia.
Exemple
Podem trobar exemples d’ús de tecnologia dins dels museus, en la majoria d’ocasions des d’un punt de vista educatiu, per enriquir l’experiència. Per exemple en una exposició, com la del museu de Mataró, que va integrar un sistema de realitat augmentada amb la mostra «Mar de fons», que buscava ampliar l’experiència del públic amb les obres. Així, a través d’una tauleta o un telèfon intel·ligent, el visitant només havia d’apuntar sobre l’obra, i l’aplicació proporcionava més informació sobre la mateixa.Un altre exemple similar és el que ha portat a terme el Museu d’Anne Frank a Amsterdam, on es pot descobrir llocs de la vida d’Ana Frank mitjançant una aplicació que permet de superposar fotos històriques sobre l’espai actual.
La realitat augmentada en cultura és una tecnologia que va aparèixer fa ja temps, sobretot associada al patrimoni i a la reconstrucció de monuments o jaciments arqueològics; com el cas del projecte de realitat augmentada del jaciment arqueològic dels Vilars, que mostrava als visitants com era aquest poblat iber.
Tractament de les dades: big data
Estem parlant, segons la recent exposició que es va fer al CCCB «Big Bang Data», d’uns 5.264.802 documents de text, 1.735.435 arxius d’àudio, 1.403.785 vídeos i més de dos bilions de pàgines web accessibles que constitueixen l’inventari actual de l’Internet Archive. Aquí hi podem sumar les obres de més de 7.500 artistes d’avantguarda, arxivades en forma de vídeos, PDF, arxius sonors, programes de televisió i ràdio, o les més de 4.346.267 entrades en 241 idiomes, facilitades pels 127.156 usuaris actius que elaboren la Viquipèdia i les contínues contribucions dels més de cinc-cents milions d’usuaris de Twitter. Aquests són només alguns exemples dels nous espais virtuals on s’emmagatzemen i comparteixen coneixements. Arxius digitals, d’accés lliure i contribuïts de manera col·lectiva, wikis i xarxes socials, on conviuen hibridacions i trobades entre diferents mitjans i múltiples continguts. La dificultat està en com fer el tractament de totes aquestes dades i treure’n el màxim de profit.
Exemples destacables com la llibreria digital Perseus, iniciada el 1985, es basen en l’elaboració d’un programari open source, que permet d’operar amb dades en xarxa, a través d’un sistema que funciona a dos nivells: un d’accessible als éssers humans, que permet d’afegir continguts i descriptors, i un altre que incorpora la capacitat de generar coneixement de les màquines. Aquesta plataforma dóna accés als documents originals, i els relaciona amb múltiples informacions, com les seves traduccions i reedicions posteriors, edicions de comentaris i mapes dels espais esmentats. Aquesta informació es pot exportar a diferents formats d’arxiu.
Puc destacar també el projecte Pelagios, dedicat a la reconstrucció del món antic. Elabora un mapa en el qual dades geoespacials històriques es relacionen amb continguts i recursos en línia. La informació també és exportable a diferents formats.
DH-Box and DH-USB
La creació d’un entorn de treball computacional per a les Humanitats digitals pot ser lent i difícil. DH Box tracta aquest problema mitjançant la racionalització dels processos d’instal·lació i la provisió d’un laboratori d’humanitats digitals en el núvol per mitjà d’una senzilla connexió amb un navegador web.
DH-USB és un sistema operatiu d’humanitats digitals en un disc USB. És una adaptació d’Arch Linux, personalitzada per a ús dels humanistes digitals, analistes de text, científics de dades, lingüistes de corpus i qualsevol altra persona que treballi amb text com a dades.
Bodleian Libraries Digital Manuscripts Toolkit
The Digital Manuscripts Toolkit és una col·laboració entre acadèmics, desenvolupadors i bibliotecaris, amb l’objectiu de fer que el marc internacional d’interoperabilitat d’imatges sigui més accessible a un ampli ventall d’usuaris. Les Biblioteques Bodleian i la Fundació Mellon van concebre un conjunt d’eines que permeten a les petites biblioteques un suport informàtic mínim per a construir recursos IIIF (International Image Interoperability Framework) de principi a fi, així com que altres usuaris d’IIIF escullin quines eines s’ajusten a les seves necessitats, i que exposen la flexibilitat i la recerca. El potencial d’IIIF es manifesta a usuaris no tècnics.
Els requisits tècnics d’aquests projectes van donar forma a les especificacions del kit d’eines, i el personal de Bodleian va treballar amb els estudiosos per a fer un ús innovador d’IIIF en la digitalització dels temes de la seva recerca.
Amb aquesta plataforma es pot pujar un arxiu en xinès clàssic (i potser en el futur en altres idiomes) i etiquetar noms personals, noms de lloc i referències temporals. També es pot carregar una llista de termes clau per a l’etiquetatge automatitzat i llegir un document mentre es comproven, al mateix temps, una sèrie de treballs de referència, o també comparar passatges en què apareixen els mateixos noms o paraules clau.
Globalització de la comunicació
Podem destacar la potencialitat de les eines de traducció automàtica. Cada cop tenim més a prop el fet que les traduccions fetes per programes informàtics acabin sent molt semblants i precises que les fetes per persones. Aquesta possibilitat obre múltiples i, fins ara, impensables nous camps de treball. El que fins ara era incomprensible i llunyà, per la dificultat d’interpretar altres idiomes, passarà a estar a l’abast de la majoria d’investigadors i professors universitaris.
Tot just aquest any 2016 ha passat de ser un projecte en fase pilot per obrir-se a tots els usuaris en general, una proposta com la del programa Skype de missatgeria instantània i videoconferència. Ha incorporat un traductor en línia que facilita que diferents interlocutors parlin, cada un, en la seva pròpia llengua i escoltin els altres també en la mateixa llengua, independentment de les llengües que s’utilitzin en la conversa. No som conscients encara del que pot representar una eina com aquesta. Trenca tots els paradigmes que fins ara teníem de potencialment relacionar-nos només amb un sector molt petit de la població mundial, deixant de conèixer, doncs, la gran majoria de continguts i coneixements existents al planeta.
El resultat de tot això encara està per veure.
Accés a la informació
Ja no cal desplaçar-se físicament per consultar arxius i bibliografia, ja que la virtualització i digitalització de molta d’aquesta documentació i informació faciliten la seva consulta de manera molt més senzilla.
No tot són aspectes positius, però, quan parlem de la relació entre les humanitats i la tecnologia. Existeix un gran perill de pèrdua d’informació, produït per la ràpida evolució dels suports digitals i els seus diferents formats. La gran quantitat d’informació que cada dia es genera obliga a crear noves formes d’emmagatzematge, el que fa que les anteriors quedin ràpidament obsoletes.
Algunes eines ens podran facilitar l’accés a aquesta informació de manera senzilla i gairebé transparent, com es veurà en els exemples posteriors.
Archives of American Art, Smithsonian Institution
Els Arxius d’Art Americà és el centre de recerca més prestigiós del món, dedicat a recollir, preservar i proporcionar accés a fonts primàries que documenten la història de les arts visuals a Amèrica.
Aquests recursos serveixen com a referència per a innombrables dissertacions, exposicions, catàlegs, articles i llibres sobre art i artistes americans, i preserven les històries incalculables que –sense un dipòsit central com els Arxius– es podrien haver perdut.
És un recurs vital per a tothom que estigui interessat en la cultura nord-americana dels últims dos-cents anys; consta de més de vint milions de cartes, diaris, llibres de records, manuscrits, registres financers, fotografies, pel·lícules i enregistraments audiovisuals d’artistes, distribuïdors, crítics, acadèmics, museus, galeries, associacions i d’altres figures del món de l’art. Els Arxius també alberga la col·lecció més gran d’històries orals de qualsevol tema d’art.
Billets sur les réseaux / blog tag on networks
Quadern d’investigació en la intersecció de la llei i la informació, en especial dels drets digitals d’autor relacionats amb la cultura lliure.
A catalogue of digital editions
Col·lecció d’edicions digitals en un intent d’examinar i d’identificar les millors pràctiques en el camp de l’edició acadèmica digital. Aquest projecte proporciona un registre accessible de les normes i de les eines utilitzades i, per tant, una visió dels projectes passats, presents i futurs.
Noves formes de treball
Aquesta nova proposta també està oferint resultats i aportacions diferents que, fins fa molt poc, eren difícilment assolibles. Sempre s’ha relacionat els historiadors amb papers, documentació, pols, etc. A partir d’ara, la tecnologia els fa jugar un rol més que important.
En l’estudi presentat pel World Economic Forum The Future of Jobs, Employment, Skills and Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution, el gener del 2016, podem veure l’impacte que tindran les tecnologies en la transformació del treball en els anys vinents. Queda molt ben reflectit en la figura següent:
També són interessants els factors de canvi que impactaran directament en el treball en els pròxims anys i que hi produiran una transformació molt important. Tot això queda reflectit en un gràfic del mateix estudi:
Queden reflectits tots els aspectes que hem anat comentant en aquest document i que, d’alguna manera o altra, també impactaran en les noves maneres de treballar.
Existeix, però, un cert pessimisme pel que fa a la irrupció de totes aquestes tecnologies emergents. Un bon exemple d’això el tenim en el nou estudi del Fòrum Econòmic Mundial, presentat aquest 2016, basat en entrevistes a directors de recursos humans de tres-centes cinquanta multinacionals que en conjunt donen feina a més de nou milions de treballadors.
En aquest estudi, es preveu una destrucció neta de cinc milions de llocs de treball en cinc anys (set milions destruïts, dos milions creats) a causa de l’aplicació de les tecnologies relacionades amb la intel·ligència artificial, la machine, la genètica, la impressió en tres dimensions, la biotecnologia, activitats que s’amplifiquen les unes a les altres.
La tecnologia ja és molt bona a l’hora de fer treball rutinari, sigui físic o mental, i així que es desenvolupi software de reconeixement de veu i repetició de patrons, es podrà aplicar a feines menys rutinàries.
David McAfee. The Second Machine Age, considerat per molts la Bíblia del tecnopessimisme.
Segons Laura d’Andrea Tyson, de la Universitat de Berkeley, el 47 % de les categories de feina actuals poden ser automatitzades amb tecnologies que ja existeixen. És evident que les que aportin aspectes diferencials i no automatitzables seran les que tindran més oportunitats de «subsistir» en un futur ja proper. La hibridació entre les humanitats i les TIC són de les que, sens dubte, estan molt ben posicionades.
Anàlisi distant del sonet castellà dels Segles d’Or (ADSO)
L’objectiu del projecte ADSO és dur a terme una anàlisi macroanalítica i distant del sonet castellà dels Segles d’Or, des de les primeres manifestacions del Renaixement (Garcilaso de la Vega) fins als darrers poemes del Barroc (sor Juana Inés de la Cruz). Per a fer-ho, apliquen mètodes computacionals amb la finalitat de detectar els trets generals recurrents, tant dels aspectes semàntics com dels mètrics.
A diferència d’estudis anteriors, l’objectiu no és analitzar els trets específics dels sonets d’uns quants autors canònics, sinó analitzar els trets comuns de tots els sonets escrits en castellà durant els segles xvi i xvii mitjançant l’aplicació de tècniques computacionals. Com a resultat del projecte, s’espera poder especificar quins són els trets literaris comuns de tot el període, tant mètrics com semàntics.
Els últims desenvolupaments en processament del llenguatge natural i en l’anàlisi massiva de text (text mining) permeten noves aproximacions a l’estudi del text literari, entre els quals destaca l’anàlisi distant o distant reading (Moretti, 2007, 2013), o macroanàlisi. En contrast amb els mètodes críticoliteraris més tradicionals, centrats en l’anàlisi profunda de pocs però ben seleccionats textos literaris, els mètodes d’anàlisi distant o macroanalítica proposen l’anàlisi d’amplis corpus de textos. L’objectiu és detectar i definir els trets literaris generals i comuns de tots els autors d’una època o d’un període literari.
La missió de LINHD és redefinir la manera de treballar en humanitats des de la innovació i les tecnologies, en el marc de la nova societat de la informació.
LINHD vol donar un nou enfocament a la investigació, convertint-la en col·laborativa i en equip i interdisciplinària, sense barreres, no jeràrquica i basada en la innovació i l’intercanvi d’idees, com a font d’enriquiment, mitjançant un sistema flexible i adaptable a les necessitats de la persona i del moment.
LINHD pretén respondre a les creixents necessitats que imposen les noves maneres de transmissió del coneixement. Per aquest motiu ofereix solucions al desenvolupament de projectes i d’infraestructures de recerca, tant en l’àmbit individual i puntual per a investigadors i docents que vulguin formar-se en Humanitats digitals, com per a empreses, institucions i organismes que tinguin la necessitat o el desig d’adaptar-se als nous canvis i tendències en tecnologia aplicada a les humanitats, des dels sistemes tradicionalment utilitzats en l’àmbit bibliotecari o de les ciències de la informació, fins a les tecnologies més recents de visualització i web semàntica.
Recogito: an annotation tool
Recogito és una iniciativa de Pelagios Commons desenvolupada sota la direcció de l’Austrian Institute Of Technology, la University of Exeter i The Open University, i amb el finançament de la Fundació Andrew W. Mellon.
Recogito es proporciona com a programari de codi obert, sota els termes de la llicència Apache 2. Pot descarregar-se de manera gratuïta des del dipòsit GitHub.
Recogito té funcions dedicades a les dues etapes del flux de treball d’anotacions:
- una àrea de geoetiqueta, per a identificar els noms de llocs en textos digitals, documents tabulars o mapes d’alta resolució; i
- una àrea de georeferència, per a assignar aquests noms de llocs a un comunicador global, amb el suport d’un sistema automatitzat de suggeriments.
Recogito també proporciona funcions bàsiques per a catalogar i gestionar documents i les seves metadades, així com per a veure anotacions, estadístiques d’ús i descarregar les dades d’anotació massiva.
The Quill Project
El projecte Quill estudia la història dels textos negociats. Es tracta d’un projecte de recerca basat al Pembroke College, d’Oxford.
Utilitzant els registres dels processos que han creat constitucions, tractats o legislacions, ofereix una recreació dels contextos en què es van prendre decisions. Les visualitzacions permeten comprendre i explorar el procés de negociació i comentar punts d’interès específics.
L’objectiu d’aquest projecte és reunir una sèrie d’esdeveniments recents en Humanitats digitals i utilitzar-los per a produir un estudi innovador i intel·lectualment significatiu d’un grup clau de textos i de monuments. D’aquesta manera, el projecte contribuirà a l’avenç del coneixement en els estudis d’Humanitats digitals. Dins de les Humanitats digitals servirà com a model per a la pròxima generació de projectes digitals, proporcionant un exemple sobre com aquestes tecnologies poden ser utilitzades per a produir treballs significatius d’humanitats. El projecte millora les eines de recerca que hi ha actualment, i presenta el contingut de manera que permet tractar preguntes difícils o impossibles de respondre sense aquests recursos.
TaDiRAH – Taxonomia sobre activitats d’investigació digital en humanitats
Aquesta taxonomia sobre les activitats de recerca del digital aplicat a les Humanitats ha estat desenvolupada per a ser utilitzada en els llocs i en els projectes impulsats per la comunitat d’humanistes digitals. La taxonomia té com a objectiu estructurar la informació pertinent a les Humanitats digitals i fer-les més fàcilment recognoscibles. S’espera que la taxonomia sigui particularment útil per a recollir informació sobre les eines, mètodes, projectes i lectures de les Humanitats digitals.
Noves maneres d’aprendre
No podem demanar un canvi per part del ciutadà i el professional sense introduir prèviament aquests canvis en els sistemes d’ensenyament.
Ja fa uns anys, concretament el 2009, la Comissió Europea, concretament la seva Direcció General d’Educació i Cultura, va iniciar un estudi del «Futur de l’aprenentatge», que va finalitzar l’any 2011. En aquest estudi ja s’apuntava la necessitat d’apostar per aquest canvi, amb la intenció d’avançar-se als esdeveniments i preparar els futurs professionals per al que de segur es trobarien.
En la gènesi d’aquest estudi, polítics i investigadors reconeixen que es necessita una transformació fonamental de l’educació i la formació al llarg d’Europa, no només per mantenir els actuals nivells de l’educació i formació de la població, sinó també per desenvolupar les noves habilitats i competències necessàries perquè Europa pugui mantenir la seva competitivitat i aprofitar les noves oportunitats. Per dirigir l’acció política de manera adequada, van detectar la necessitat d’un enfocament metodològicament sòlid, delineant possibles visions d’una societat europea del coneixement l’any 2020, i que indica com a emergents noves competències i maneres d’adquirir-les. L’objectiu d’aquest estudi, doncs, va ser la previsió per contribuir a aquest procés de construcció de la visió, proporcionant una gamma de visions imaginatives dels components clau d’aprenentatge creatiu i innovador a Europa el 2020.
La figura següent ho exemplifica força bé:
The Paideia Institute – Chiron
Chiron és un diccionari en línia gratuït per a llatí i grec antic que funciona directament amb el navegador web. Es pot activar la traducció al llatí o al grec, i fent un clic en qualsevol paraula llatina o grega es pot veure la traducció a la finestra del navegador. Chiron dibuixa les seves definicions dels diccionaris gratuïts en línia que el projecte Perseus posa a disposició.
Peripleo – A search prototype by Pelagios Commons
Explora dades de llocs i d’objectes antics publicades per aquesta comunitat mundial d’erudits, així com projectes i institucions. Ajuda a descobrir connexions dins d’aquest àmbit.
ToposText
ToposText és una col·lecció indexada de textos antics i llocs mapats rellevants de la història i de la mitologia dels antics grecs, des del període neolític fins al segle ii aC. Es va inspirar en dues dècades d’exploració de Grècia amb cotxe, a peu o amb bicicleta, i als esforços matussers per a agrair la informació rellevant de Pausànias o d’altres fonts primàries. El desenvolupament de dispositius electrònics mòbils des de 2010 ha coincidit amb un assortiment cada vegada més ampli de textos antics disponibles a internet. El projecte Pleiades, amb la seva base de dades descarregable de milers d’antics topònims i coordenades, va obrir la porta a indexar geogràficament textos antics, utilitzant un mapa de Grècia com a interfície bàsica.
Center for Solutions to Online Violence
FemTechNet és una xarxa activa de centenars d’estudiosos, estudiants i artistes que treballen, amb les fronteres i en les fronteres de la tecnologia, la ciència i el feminisme en diversos camps, inclosos els estudis de Ciència i Tecnologia (STS), estudis de Mitjans de comunicació i audiovisuals, i estudis d’Art, Gènere, Queer i Ètnics. La xarxa, llançada l’any 2012, s’ha desenvolupat i experimentat amb processos de col·laboració per a fer front a les necessitats educatives dels estudiants interessats en estudis de ciència i tecnologia feministes.
Un dels projectes actuals de FemTechNet és la creació d’una alternativa als MOOC (Massive Open Online Courses) anomenada DOCC, curs de col·laboració oberta distribuïda. Un altre projecte és el llibre de treball Crítica de curses i estudis ètnics.
L’ús dels espais industrials a les biblioteques ha augmentat constantment en els últims anys. Aquests centres d’innovació sovint s’han arrelat en un lloc determinat. Com a resposta, es proposa un nou model basat en la mobilitat que fa èmfasi en el prototipatge com a pedagogia.
The US National Endowment for the Humanities: Office of Digital Humanities
L’Oficina d’Humanitats digitals ofereix programes que inclouen projectes per a explorar com aprofitar les noves tecnologies per a la recerca en Humanitats, així com projectes que estudien la cultura digital des d’una perspectiva humanista. Per a tractar millor les preguntes, àmplies i interdisciplinàries, que sorgeixen en l’estudi de la tecnologia digital, l’ODH treballa estretament amb la comunitat acadèmica i amb altres agències de finançament dels Estats Units i de l’estranger per a afavorir la col·laboració entre els límits nacionals i disciplinaris. A part de patrocinar programes de beques, l’ODH també participa en conferències i tallers amb la comunitat acadèmica per a ajudar a fomentar la comprensió dels problemes en les Humanitats digitals, i assegurar que es respon a les necessitats del camp.
